Història

La Fundació de la Santa Creu és la continuadora de la vocació i de l’obra dels Germans Missioners dels Malalts Pobres, una congregació fundada l’any 1946 a Barcelona per Antonio Jacome Pumar (1908-1989). Des d’un bon principi va fixar-se, com a prioritat, l’atenció a les persones més necessitades de la societat.

El mateix 1946 la congregació llogà la Vil·la Àurea al barri de Vallvidrera de Barcelona i hi establí una casa de convalescència per a persones malaltes de tuberculosi que no tinguessin recursos. Tan sols tres anys després, l’any 1949, la congregació s’instal·là a la Casa del Suro, al barri del Guinardó, on trobà l’emplaçament definitiu.

La dècada de 1950 i la de 1960 són dècades de creixement de serveis. L’any 1954 es va crear la Casa de Repòs a Barcelona per a persones sense recursos, el 1962 es va crear el Taller Sant Camil, primer centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual, i el 1966 es va crear, a Vigo, el centre d’acollida bàsica Nosa Señora da Saúde per a persones amb malalties i sense llar.

Aquests serveis es varen ampliar el 1987 amb la creació d’un alberg per a persones sense sostre a Vigo i l’Hogar Sor Eusebia per a persones malaltes de VIH a la Corunya. El 2018 es va inaugurar el Casal Bellesguard, una casa de silenci a Barcelona.

L’any 2017, l’Arquebisbat de Barcelona i el Bisbat de Vigo-Tui impulsen la creació de la Fundació de la Santa Creu que recull l’esperit fundacional i l’obra de més de setanta anys de la congregació dels Germans Missioners.